Ausaes mi vida

Dia de difunts

2009-11-02T03:04:00.000-08:00

Hui és 2 de novembre, dia de difunts, dels fidels difunts o de morts. Tradicionalment és una celebració cristiana que consisteix en orar per aquells fidels que han acabat la seua vida terrenal i d’una manera especial per aquells que encara es troben en el Purgatori.
I per a Purgatori, el que el viuen alguns membres del grup popular, que a esta hora esperen impacients per conèixer el seu destí final. L’entrada al cel definitiu o la tornada a l’infern on hauran de pagar pels pecats comesos.
No podria ser el dia més apropiat, perquè una cosa és segura, i és que al Partit Popular ja tenen un difunt polític, Ricardo Costa, que hui ha deixa’t de constar com a secretari general, un càrrec que ni tan sols apareix ja a l’organigrama de la pàgina web del partit. Així que orem al senyor per la seua ànima. Hi haurà un pròxim?

Un poc d'humor abans del pont....

2009-10-08T03:20:00.001-07:00

Què diria Chapí si veiera la que s’ha liat amb la interpretació de l’òpera Roger de Flor? La veritat és que no ho sabem però potser és partira de la risa i fins i tot s’atrevira a fer una òpera bufa de l’incident.
El cas és que esta situació d’autèntic esperpent ha deixat de ser una situació còmica, de ridícul absolut per als implicats, a tenir conseqüències econòmiques que no són cosa de broma. El Palau haurà d’indemnitzar a tot l’elenc d’autors per la cancel·lació de l’obra. Els preparatius, els assajos... tenen una seria de despeses que cal pagar.
El que anava a ser quasi una estrena absoluta ( no s’ha interpretat des de finals del segle XIX), s’ha convertit en un nou fracàs dels grans events valencians. Uns cent mil eurets ens costarà la broma! Quina llàstima que no haja eixit cap capità moro d’Alcoi per dir allò de:”“Això ho pague jo”.

Mentre, la nostra estimada comunitat valenciana, haurà de presentar, en el termini d'un mes, un pla econòmic financer de reequilibri per no haver complit l'objectiu d'estabilitat pressupostària fixat per a 2008. El regne valencià, presenta un dèficit del 2,11%!!!!! Per què no taxem d’este informe la paraula Comunidad Valenciana i posem Aragonesa o Catalana???? Si ho podem fer amb un document històric del segle XIX, amb avingudes de pobles com Torrent, per què no amb documents oficials? Els valencians podem amb això i més xe!

El ratoncito Pérez...

2009-10-06T06:30:00.000-07:00

Tinc una germana que, quan era menuda, pensava que el ratolinet Pérez era una rateta amb dos peres, fruit de la confusió que li suposava llegir Pérez en valencià (peres). El cas és que per a ella fou tot un trauma descobrir que este ratolinet no menjava peres sinò formatge.
Una cosa semblant deu estar passant-los alguns dirigents del PP, en este cas, amb Alvarito Pérez. Ells pensaven que Alvarito era un home molt graciós, amb el seu bigotet i tot, que no els anava a donar cap problema, sinò fins i tot algun duret o vestit que altre. Quan el Tribunal Superior de València arxivava la causa per surbon contra Camps, Rajoy, en un atac de sentit de l’humor, deia que els venedors de til·la devien estar contents, perquè segur que els socialistes necessitaven per a eixe dia una dosis doble (jo vos recomane la til·la amb una xorradeta d’Aigua del Carme).
Bé, el cas és que este ratolinet Pérez, els està donant més problemes dels que esperaven. I hui ixen a la llum 17.000 dels 70.000 fulls del sumari del cas Gürtel. (Segur que hui, els venedors de til·la tornen a estar contents, perquè més d’un deu estar tremolant del que puga saber-se...). No obstant això, el subsecretari de Comunicació del PP, Esteban González Pons, ha assegurat hui que "el PP no està foradat com un formatge” (en al·lusió al ratolinet Pérez, estic segura) però que tampoc no travessa un moment dolç. Com que no xe? Si el president deia ahir que “lo más bonito del PP és nos apoyamos”... Jo no sé si es recolzen molt o poc, o si es volen un ou o dos, el cas és que hui la Junta de Portaveus amb els únics vots a favor del PP ha decidit que Camps no comparega tampoc en la pròxima sessió de control al govern. (per als que no ho sapigau vos diré que no ho fa des de juny)

2009-09-29T02:29:00.000-07:00

De pluja i d’impostos va hui la jornada. I és que els diaris, les ràdios i les televisions intercalen els titulars econòmics entre inundacions, riuades i gota freda. Una inestabilitat atmosfèrica que no sabem si hui es traslladarà també a les Corts Valencianes, perquè la veritat és que al president Camps li espera una bona riuada d’acusacions i reprovacions relacionades amb els informes policials que demostrarien el finançament il·legal. De moment, no hi ha millor defensa que un bon atac, i el PP opta per demanar que s’auditen els comptes de la resta de partits. Però més enllà del com es financen els partits, en tot açò de la trama Gürtel hi ha un rerefons més important. I és en què, com i a on han anat a parar els diners públics dels valencians.
I tornat al tema de la riuada a les Corts, Camps s’ha agafat un altre salvavides: anunciar una baixada dels impostos. Això sí, caldrà veure si passa com al Plan Renove, que la tisora i la retallada ha sigut important....
Si ja ho dèiem ahir, que la cosa va de pujades i baixades...

El món al revés...

2009-07-20T01:53:00.001-07:00

Hui es compleixen 40 anys de l’arribada de l’home a la lluna. I hui, ú te la sensació d’estar vivint a la lluna o un món totalment a l’inrevés. Quan arribaven les primeres imatges de l’home en la lluna, es parlava de conspiracions, de muntatges, fins i tot hi ha llibres que tracten d’avalar estes teories. Que si el vent, que si les sombres de les imatges...

A dia de hui, 20 de juliol de 2009, les conspiracions de les es parla són unes altres. Les informacions sobre el cas Gürtel desvetllades pel diari El País, esquitxen Rita Barberà. I açò no agrada gens al PP, que ha parlat de conspiració, i acusa als mitjans de comunicació que informen sobre la pressumpta trama de corrupció d’estar faltant a la llibertat d’expressió. No és el mateix, clar, si parlem d’altres mitjans de comunicació que es feien eco d’un altra conspiració, la de l’11-M, i que a dia de hui continuen traient a la llum informes del TEDAX.

Al meu parer, ací les coses s’estan confonent, perquè les periodistes no estan imputats, i per tant no han de ser els qui donen compte de les relacions i les informacions de la presumpta trama de corrupció. Els qui ha de donar explicacions, els qui han de comparèixer són els imputats, no? Almenys jo pensava que la cosa anava així, però el que vos deia, el món al revés...

D'anxoves i bacallà!

2009-07-08T01:55:00.001-07:00

Continuen les reaccions i les repercussions relacionades amb l’auto del magistrat José Flors. I és que la cosa és més que greu, ja que de no estimar-se el recurs de Francisco Camps, a banda del fet que per primera vegada un president autonòmic s’asseuria a la banqueta dels acusats, quedaria evidenciat que el president ha mentit als ciutadans, a la justícia i al parlament valencià. Més enllà de la quantitat i el volum dels regals, hi ha dos qüestions que no podem ometre: la mentida i la procedència dels regals. O és que a alguns dirigents del partit popular se’ls ha oblidat que els autors d’estos suposat regals estan a la presó? Les comparacions sempre s’ha dit que són odioses, però més encara en esta cas, que el bacallà i les anxoves no són el mateix! Per cert, que el president de Cantabria ha hagut d’eixir a explicar que no només li regala anxoves a Zapatero sinò també a Camps tots els Nadals.
Siga com siga, la situació comença a ser insostenible, ja que alguns dirigents del PP, això sí a gravadora tancada, admeteren davant els periodistes que potser Camps sí haja rebut eixos regals i que els famosos trages no foren pagats en efectiu... Altres tracten de legitimar la innocència de Camps amb els resultats electorals. Però cal insistir, no són el mateix anxoves que bacallà, i les urnes no poden actuar de jutges, per això tenim un sistema judicial independent.

7 de julio, San Fermín!

2009-07-07T01:11:00.000-07:00

Només un apunt breu per a un tema al que li podrem dedicar tesis doctorals d'anàlisi del llenguatge periodístic d'ací uns anys:

Hui és un dia d’aquells en el que una persona entén el poder del llenguatge i la capacitat d’alguns d’utitlizar-lo atenent als seus interessos. Capacitat que és multiplica per milers o fins i tot milions si el subjecte en qüestió no és una persona sinò un mitjà de comunicació.
I és que hui la notícia és l’auto del jutge José Flors respecte a Francisco Camps i els titulars i les informacions són variades i per a tots els gustos. Estos són els titulars de dos dels principals diaris valencians:
“El jutge veu indicis de delicte per a jutjar a Camps per suborn” (Levante-EMV)
“El jutge descarta que Camps afavorira a Orange Market però segueix amb la causa” (Las provincias)
Sobren els comentarism, i ja vos podeu imaginar les interpretacions que es desprenen després de la redacció de les notícies de cada titular. El que està clar, és que en este dia 7 de juliol Francisco Camps té un important miura que lidiar a Alaquàs i José Tomàs no està per la tasca de llançar-li un capot, ni tan sols un tros de tela.

Ah! He d'afegir que algu amb millor vista que jo s'ha fixat molt atentament amb estos titulars i sobretot amb el de Las Provincias... www.testigoaccidental.com

De papers mullats i rebaixes....

2009-07-02T01:55:00.000-07:00

Les rebaixes han arribat, i no només als centres comercials, sinò també als plans d’inversió local. I és que en este semestre de l’any no hem parat d’escoltar anuncies de plans multimilionaris per a frenar la crisi econòmica, i amb noms tan originals com “ plan E” o “plan confianza”. Hui, el president de la Generalitat, en persenta un altre: el pla especial de Suport la Inversió Productiva en Municipis de la Comunitat Valenciana dotat amb 1.020 milions d’euros. Este és l’objectiu del pla: l'augment de la productivitat de l'economia, la creació d'ocupació i, en última instància, millorar el benestar i les oportunitats dels ciutadans.

Ara bé, esta declaració de bones intencions es queda en això si al darrere no hi ha una dotació econòmica real. I és que, segons denuncien des de l’oposició, els plans anticrisis del Consell no començaran a tenir finançament almenys fins a octubre. Així ho admet l'Executiu en els informes que van acompanyar al decret-llei pel qual es van dotar amb 1.715,8 milions tres plans especials per a plantar cara a la mala situació econòmica i es van aprovar els crèdits extraordinaris per a atendre al seu finançament. dels A més, dels 1.020 milions promesos en el Pla Local d'Inversió que va llançar enfront del de Zapatero, per a 2009, només hi ha 318 milions, menys de la tercera part.
Així, veiem que corre com quan inauguren un edifici i posen la primera pedra, però fins a deu anys després no comencen a construir el col·legi o la infraestructura. El que dèiem, que el pla d’inversió local està de rebaixa i de moment molts dels projectes previstos esperen només en paper als calaixos de molts ajuntaments valencians. Paper, que esperem no es mulle...

Contaminació acústica a la carta

2009-06-25T02:17:00.001-07:00

Hui la cosa va de contaminació acústica. I és que els amants de l’òpera van poder disfrutar ahir per la vesprada des de la plaça de la Verge de la Mare de Deú de la representació en directe de l’òpera la Walkiria que s’estava representant al Palau de les arts Reina Sofia. En principi, la iniciativa és molt lloable: acostar l’òpera i els grans compositors com Wagner al carrer (sobretot perquè si han d’esperar que la gent del carrer s’acoste al Palau de les Arts, ho tenen clar).
Però quan parlem de decibels la cosa es posa malament. I és que no sé si recordareu les dos últimes negatives de l’ajuntament pel que fa als actes en esta plaça. Fem memòria:
D’una banda, ha negat a l’associació de víctimes del metro 3 de juliol, l’ús de megafonia per als actes de commemoració del tràgic tercer aniversari. L’ordenança municipal parlava de les molèsties que podia causar als turistes i a la gent que acudix als actes litúrgics.
D’altra, ha negat també a Escola Valenciana l’ús d’esta plaça i la col·locació d’una sèrie de pantalles on s’anaven a escoltar missatges en contra de la política educativa del consell. En este cas, s’al·legaven problemes de contaminació acústica.
Ah! És que las Walkirias sonant a tota potència no supera també els decibels permesos? O és que ahir es suspengueren els actes litúrgics per no molestar?

El despotisme de Barberà

2009-06-18T06:02:00.000-07:00

El Despotisme il·lustrat és la forma de govern característica a l'Europa del segle XVIII i que es podria resumir amb la frase de "tot per al poble però sense el poble".
Un despotisme que ara mateixa sofrim els valencians de manera més que merescuda. Perquè guanyar unes eleccions europees et dona suficient poder i capacitat moral per a prohibir a les víctimes del metro del 3 de juliol (l’accident més greu de la història del metro a Espanya i pel que jo sàpiga no ha dimitit ningú...) celebrar els actes del tercer fatídic aniversari a la plaça de la verge, o prohibir també que Escola Valenciana realitze un acte reivindicatiu, lúdic i festiu amb motiu del final de curs escolar.
En el primer cas, s’al·lega que és molta la gent que passa per la plaça de la verge per a acudir a actes litúrgics i molts els turistes que la visiten (iiii?????) Quanta més gent es solidaritze amb l’acte i conega la tragèdia d’este famílies millor, no? O és que hi ha víctimes que molesten i víctimes políticament rentables? (amb tots els meus respectes per a unes i altres)
En el segon cas, la contaminació acústica n’és l’excusa. Podem urbanitzar de manera salvatge, destroçar l’horta, portar la Fòrmula 1 ( ah! Que esta no contamina acústicament?), la hípica i tot el que calga, però no deixem que la comunitat educativa puga dir la seua després d’un any d’autèntic esperpent a l’educació amb l’anglés, el xinés mandarí i un llarg etcètera.
És el que té guanyar a les urnes amb corrupció inclosa, que ú es creu invencible i adopta una actitud dèspota saltant-se tots els valors i procediments democràtics . És el despotisme made in Barberà

SIMPLEMENT, D'ESCÀNDOL...

2009-06-16T05:45:00.000-07:00

Després d'unes merescudes "vacances" a la xinesa, he decidit tornar a comentar l'actualitat de cada dia des d'estes humils línies que m'oefereix la xarxa. Ja sabeu que este mes de juny és també el dels bons propòsits: aniré al gimnàs, faré dieta, escriuré al blog, llegiré totes les novel·les que no he llegit durant l'any, aniré a veure els més als pares.... En fi, esperem poder donar-li per fi continuïtat a este este espai.

Però anem al gra, coherència, per favor ,és el que hem de demanar en un dia com hui. Un dia en el que hem conegut que Caja Madrid li ha concedit al Reial Madrid un préstec de 76 milions d’euros per a que l’equip del centre o del mig d’espanya ( a que no els agrada?, doncs a veure si deixen de referir-se als valencians com "levante español") puga fer fixatges milionaris i històrics com el de Cristiano ronaldo (recordem 94 milions d’euros).
I jo, com a ciutadana del carrer em pregunte: és açò al que es destinen els plans de rescat de les caixes i bancs? És açò al que es destinen els diners que es recauden dels nostres impostos (ara més després de la pujada del tabac i hidrocarburs)?
A les xicotetes empreses i famílies els deneguem els crèdits i els ofeguem a interessos, però al Reial Madrid li fem un crèdit de 76 milions d’euros... Però què passa?
Que jo sàpiga, les ajudes del govern a la banca no s’han concedit amb esta finalitat. Així que des d’ací demane coherència a les entitats financeres que després no volen quedar com els dolents d’esta gran tragicomèdia que es diu Crisi Financera Mundial. Ah! I vull apuntar que faria la mateixa crítica ferotge si es tractara de qualsevol altre club de futbol.

El Silenci dels corders II

2009-02-12T06:30:00.000-08:00

Esgarrifós, aterrador, i molt més que lamentable és el silenci que alguns corderets (apunt de ser degollats) estan mantenint al voltant de l’operació Glüter (corretja en alemany, com F.Correa, què caxondo este Garzón, eh?). I dic aterrador perquè vertaderament em dona la sensació que la censura informativa a la que estem sent sotmesos els valencians per el principal ens públic és pròpia de règims dictatorials, i ací ja en sabem un ratet d’estes coses. La mà negra que planeja sobre els corredors de RTVV aconseguix posar-li la por al cos a qualsevol. De ben cert, este serà un cas que s’estudiarà a les Facultat de Periodisme com a exemple de com es pot manipular, censurar i silenciar la informació que no interessa al mitjà. Entenc que són temps difícils, i a tots ens fa por perdre el treball, però tot té un límit. Ara, també entenc, que per molt que alguns cridem, ens uns mesos una cortina de fum taparà tota esta qüestió i ningú no pagarà, ni assumirà responsabilitats. Estic segura, que a aquells que alcem un poc la veu se’ns respondrà amb una nova majoria aclaparadora.
De moment, és increïble els nivells que està prenent esta trama i la quantitat, en perdó, “de merda”, que deu haver al seu voltant. I no sé si a vosaltres vos passa el mateix, però personalment tinc la sensació que aconseguir esclarir tots els fets, operacions, negocis i persones implicades en la trama que ha destapat el jutge Garzón és una tasca més que complicada. Per no parlar ja de que els ciutadans de a peu pugam entendre al 100% tot el que està ocorreguent.
I és que amb 37 implicats, amb els seus respectius negocis i trames personals, la cosa no és fàcil. Tenim pel mig les TDT adjudicades pel Consell, el PAI Xilxes, al director de Bancaixa en Miami anulant comptes, a las niñas de Rajoy, a imputats amb paraïsos, la caceria de Garzón amb el ministre, la boda de Crespo, els contractes de RTVV amb Orange Market (siii! Tot té una explciació...)... En fi, demanaria també un esforç dels mitjans que s'atreveixen a parlar del tema, per donar la informació de manera clara, perquè ja sabem que els corderets mentrestant continuarant parlant de la crisi, de les baixdes en la producció, del president...

"No me chilles que no te veo"

2009-02-04T10:04:00.000-08:00

De veritat que hui sí que vaig a passar de parlar dels polítics i dels bancs. Lamentable, simplement lamentable, el creuament de declaracions protagonitzat entre “Paquito” i “Jorgito” hui. Però és un altre el tema que voldria destacar... i no per això menor.

“Sólo el 60% de los jóvenes españoles entre 20 y 24 años han obtenido en 2008 al menos el título de Secundaria superior (Bachillerato o FP de Grado Medio en España), según el índice Youth Education Attainment Level, uno de los cinco objetivos principales de Lisboa 2010, según los datos publicados por la revista Magisterio.”

I mentrestant, ací ens dediquem a discutir sobre el contingut d’assignatures (fins i tot anem al Suprem!, com els sobra temps i recursos...) i del seu adoctrinament moral. La raó és molt senzilla. Una vegada més, eixa mà negra que és la política i que envaeix tots els camps de la vida (encara que alguns pensen que no serveix per a res i prefereixen no anar a votar), ha fet acte de presència. Perquè tots els conflictes i situacions jurídiques i recursos que s’han posat en marxa al voltant d’Epc són fruit de la politització d’una qüestió que al meu parer hauria d’estar per damunt dels polítics de torn. No és pot tolerar que siguen qüestions polítiques les que regeixquen l’educació dels nostres fills, dels qui han de ser el futur. Que no tenim educadors? Pedagogs? I gent experta? Mentre estem pendents de les baralles de col·legi dels polítics i de les administracions la nostra mirada desatén una vegada més les qüestions que vertaderament importen: el fracàs escolar, el nivell i la qualitat de l’educació, les condicions i les instal·lacions en que s’estudia i un llarg etcètera. Sempre he pensat, que esta és una gran estratègia dels polítics. Que se la saben molt bé esta lliçó, i són molts els ciutadans que continuen caiguent i amb els ullts tapats. L'únic que veuen és : Copa Amèrica, Papa, Volvo Ocean, Fòrmula 1.. El que esta vena els oculta: fracàs escolar, llistat d'espera a la sanitat, precarietat laboral...

De vegades em dona la sensació que ens hem deixat contagiar pel llenguatge televisiu rosa, d’eixos programes on els contertulis (per dir-los alguna cosa) s’acaben escridassant i ploren per qüestions com qui s’ha ficat al llit amb qui. Doncs amb tot açò passa una cosa semblant. Ens entretenim amb les discussions banals, amb allò superficial, parem l'orella però no escoltem, i ens oblidem del que vertaderament importa.

“Jo no he sigut, jo no he sigut...”

2009-02-03T08:51:00.001-08:00

No ho volia er, de veritat que no volia tornar a posar en el punt de mira els bancs... però no ho puc evitar. Quan hi ha més de tres milions de persones a l’atur, quan hi ha moltíssimes famílies (unes 8.000 al País Valencià) en les que no treballa cap membre, declaracions com les d’algun alt financer no es poden tolerar.
Les declaracions d’uns i altres en acabar la famosa reunió entre el president del govern i els representants de la banca espanyola recorden, una vegada més, a una baralla de pati de col·legi. Sí, com a aquell joc en els que tots repetíem: Jo no he sigut, jo no he sigut...”
“Al govern se li està acabant la paciència amb la banca”. Estes eren les paraules del ministre d’Indústria Miguel Sebastián en relació a la tercera trobada que el president ha mantingut amb el sector financer... I no és per a menys, després d’escoltar el president de la patronal, que considera que els bancs no són responsables de la crisi actual sinó que és l'economia real la que ha posat en risc el negoci financer. I que sí s’estan concedint tots els crèdits, però els que demanen les empreses solvents, i que ha sigut el govern el qui no ha sabut actuar.
No voldria jo posar-me de part d’uns ni d’altres, però sí demanar que cadascú assumixca la seua responsabilitat. Que em sembla a mi, que no era l’estat qui anava donant préstecs lleugerament i fent hipoteques al 120%, i sí és la banca qui ara s’ha agenciat 13.000 milions d’euros dels impostos dels ciutadans.
Així que en compte d’anar tirant-se uns i altres la culpa, què tal si comencem a assumir responsabilitats i actuar en benefici dels ciutadans? I sobretot d’eixos tres milions que no poden arribar a final del mes perquè s’han quedat a l’atur?

Verba volant, scripta volant també

2009-01-26T08:15:00.001-08:00

Postser hi havia un temps en que allò del “verba volant, scripta manent”, tenia algun significat i quelcom de cert. La paraula escrita, més concretament, els contractes escrits, havien de ser respectats escrupolosament i complits al peu de la lletra. En canvi hui, pràcticament tots els dies veiem als jutjats denuncies d’incompliments de contractes i coses per l’estil. Però açò no és el més greu, sinò que el més alts mandataris també facen cert eixa expressió que m’acabe d’inventar “Verba volant, scripta volant també”.
Perquè hui i demà es troben reunits a Madrid mandataris de més de 95 països per a participar en la Reunió d’Alt Nivell Sobre Seguritat Alimentària per a Tots. Cada dia moren de fam 16.000 milions de xiquets en tot el món, i el nombre continua en augment. Però a pesar de les xifres, continua sense ser un assumpte de l’agenda pública i prioritari.
En juny de 2008, a Roma tingué lloc la cimera de la FAO, on es plantejaren les línies d’actuació i s’adquirien els compromisos internacionals d’ajuda a l’agricultura que hui continuen sense complir-se. Els països es comprometeren a aportar entre tots 12.300 milions d’euros. Hui només s’ha aportat una xicoteta part. És més important sembla, salvar la banca, a la que només el govern espanyol li ha injectat 13.000 milions d’euros. La vida és qüestió de prioritats... Però segons les previsions d’algunes ONG’s, acabar amb la fam en el món costaria uns 3.000 milions d’euros a l’any entre els països, la meitat, just la meitat del que costà T4 de Barajas.

Que obriguen l’aixeta!

2009-01-22T06:18:00.000-08:00

Ja estem malament. I és que com pretén la banca millorar la seua imatge de cara als ciutadans si hui hem conegut que la concessió de crèdits ha caigut un 95% en un any. I què passa amb eixa “porronada” de milions que se’ls ha injectat? Jo crec que s’han confós, perquè després de llegir les declaracions del president de l’Associació Espanyola de la Banca, alguna cosa no està clara. Miguel Martín ha assenyalat que “totes les estimacions d’organismes internacionals projecten un creixement negatiu del crèdit. Així que fer creure que els préstecs s’incrementaran milagrosament si els bancs obtenen capital és pura demagògia”.
I llavors, algú em pot explicar on han anat a parar els milions d’euros que el govern, dels impostos dels ciutadans, ha injectat a la banca per a millorar la seua solvència? A veure si el senyor Martín es pensarà que són per a salvar el cul als quatre rics de sempre i no s’ha adonat del destí al qual haurien d’arribar els ja (atenció a la xifra) 13.300 milions d’euros que se’js ha injectat! Jo em crec, que la injecció és prou forta com per a que el malalt (la banca) s’espavile, no?
Ja n’hi ha prou de tant hipocresia senyors, que destinen eixos 13.300 milions d’euros a la gent que s’està quedant sense treball, a les xicotetes (eh! Dic xicotetes no grans ) empreses i al ciutadà que de veritat ho necessita. En una paraula: estic indignada i amb la soga de la hipoteca al coll.Que obriguen l’aixeta!

Reflexions confuses…

2009-01-21T07:14:00.000-08:00

Jo no sé si deu ser la baixada de temperatures de hui que m’ha gelat els pensaments i me’ls ha trasbalsat, però he pensat que este espai seria un bon lloc per a plasmar esta confusió.
En el migdia de hui, agafe el periòdic i veig que l’Autoritat Nacional Palestina ha començat a plantejar-se una “contraofensiva”, esta legal i lícita, per a denunciar a l’administració d’Israel per els seus, diu la premsa curant-se en salut i seguint les normes, “presumptes” crims contra la humanitat. I està plantejant-se de fer-ho només als tribunals internacionals sinò també en tribunals nacionals competents, i entre ells una de les opcions és la jurisdicció espanyola. D’entrada me n’alegre i molt, una vegada més em veig al jutge Garzón abanderant una causa internacional justa com ja fera en el cas de Pinochet, els xiquets d’Argentina i tots aquells genocidis i desgràcies que es poden denunciar sempre que siguen de fora.
Perquè nosaltres, la jurisprudència espanyola, em dóna la sensació que sabem molt bé jutjar la resta de tragèdies i drames injustos de la humanitat mentre a casa nostra tenim pendent i arrossegant un drap brut del qui ningú vol fer-se càrrer. Què? Haurem d’esperar que un Garzón Britànic es faça càrrec dels crims de guerra espanyols? Dels xiquets furtats de la guerra (per cert, sembla que amb molts més casos que els argentins)?
De cap manera em sembla malament que l’APN es fixe en la jurisprudència espanyola per a denunciar els crims d’Israel, tot el contrari, res no m’ompli més de goig que sentar a la banqueta dels acusats a Israel, encara que en faltarien un parell més al seu costat, però hi ha coses que mai entendré, com el tupit vel que una i altra vegada molts s’esforcen en posar a l’episodi més cruent de la història espanyola. I aquells que tracten de destapar-lo són acusats d’antiespanyols, de remoure ferides, de no avançar en el segle XXI, de mirar el passat... Potser si haguérem sentat abans als criminals i genocidis a la banqueta, altres s’ho hagueren pensat abans de fer cap barbàrie, però sembla que hi ha impunes eterns i condemnats d’avantmà.

Apocalipsis NOW

2009-01-13T06:30:00.000-08:00

Tots recordareu fa uns mesos tots la polèmica que portà l’arribada d’un vaixell abortista de l’organització feminista holandesa al port de València, que en col·laboració amb moltíssims col·lectius, pretenia consicienciar els ciutadans de la llibertat de decisió de les dones i en favor d’una llei de plaços. L’esglèsia, Rita, Camps... tots en peu de guerra per a impedir l’entrada del dimoni roig al port. Doncs bé, ara arriba la segona part del que sembla una autèntica pel·lícula de terror. Ara, el que no volrn que entre a València és el que ja han qualificat com “Bus Ateu”. Es tracta d’una inciativa de la Unión Ateus i Librepensadores (UAL) en la que s'utilitzaran els autobusos urbans d'algunes ciutats espanyoles per a llançar un missatge: 'Probablement Déu no existeix, així que deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida'. Jo no veig que té de mal amb tanta crisi i tantes males notícies que algú ens recorde cal disfrutar de la vida. O és que la felicitat no entra en el missatge de Crist? O és que simplement no existeix llibertat d’expressió i als autobusos només ens poden bombardejar amb publicitats d’alcohol, de tabac, d’espectacles del palau de les arts etcètera?
La veritat, és que no massa contenta deu estar hui la diòcesi a València, després de conèixer també que l’AVL ha sigut la primera en acollir en la seua definició de matrimoni les parelles homosexuals atenent a la nova realitat legal. Deuen pensar que s’acosta l’Apocalipsis Now.

Missió Impossible

2009-01-08T10:22:00.000-08:00

Comencem l’any 2009, i entre els meus bons propòsits actualitzar este espai més a sovint... I per a canviar la tònica general del dia no vaig a parlar de les males dades de l’atur ni de la conjuntura econòmica i estes coses, ni tampoc del fred, sinò que he tractat de buscar una nota positiva. I és que hem de donar l’enhorabona, una molt bona enhorabona a les famílies de tot l’estat que han aconseguit estalviar en l’últim trimestre de 2008 i han fet pujar la taxa d’estalvi un 5%! De fet, ara estalviem una mitjana d’un de cada 10 euros de la nostra renda. El que semblava un missió impossible ha estat possible gràcies a eixes nits d’insomni en les que les famílies s’han tornat bojos quadrant els números! Fins a 9.000 milions d’euros més que en 2007 hem estalviat entre tots, uns més que altres, això segur...
Bé el cas és que jo pense que és una molt bona notícia, perquè val a dir que en els últims anys havíem sigut seduïts per eixa societat del crèdit que ens ha acabat posant la soga al coll. Si els nostres avis alçaren el cap i veieren quants crèdits hem arribat a demanar per anar de vacances, o per a que la xiqueta siga fallera, o la comunió... Vos sona, veritat? Així que una de les coses positives d’esta crisi és que sembla que hem entrat una miqueta en raó i comencem a fer bona aquella dita valenciana que diu que “qui guarda quan te menja quan vol”... Per la cultura de l’estalvi, que sembla quasi impossible que haja començat a imposar-se de nou en un moment tan crítics i on molts sous són pitjor que paupèrrims. Ànim als contables domèstics!

Les contradiccions de la vida...

2008-12-16T06:24:00.001-08:00

Si ú agafa atentament un periòdic i el fulleja amb deteniment, no sabeu la quantitat de contradiccions o situacions curioses es poden arribar a trobar. Als mitjans audiovisuals, una cotorra et va soltant les notícies una darrere de l’altra i no et dona temps a comparar i contrastar, però a la premsa escrita sí podem fer una lectura més calmada de les coses, i per exemple, pegar seguidets dos titular com estos:
“España, el segundo país dónde más se destruye empleo en la UE”
“Miles de trabajadores protestan hoy contra la jornada de 65 hora”
I ú de seguida no pot evitar pensar, òstia tu! Damunt que són pocs els qui tenen treball ara els volen explotar! No seria més fàcil deixar la jornada laboral com està i ampliar el nombre de llocs de treball? Fins a un xiquet de primària podria arribar a esta simple conclusió si se li posaren estos dos titulars davant.

Voleu que seguim jugant? Ací van dos titulars més:

“Imputadas más de 100 personas en Granada por fraude a la Seguridad Social”
“El Juez traslada al Tribunal de Bancarrota el 'caso Madoff”

La gràcia ací està en que els primers hauran guanyat més bé poc amb la seua actitud fraudulenta i potser acabaran fins i tot a la presó, mentre que el protagonista del segon titular ha protagonitzat la major estafa de la història de Wall Street, s’ha emportat Déu sap quants milions de dòlars i ha pagat 10 milions de dòlars, una propineta, per la seua llibertat. Així és la vida amics...

No ens ho podem permetre...

2008-12-15T05:30:00.000-08:00

El primer que he de fer, és entonar el “mea culpa”, perquè he estat unes setmanes desconnectada del blog, que no de l’actualitat. I certament no ens podem permetre baixar la guàrdia, ja que cal estar atents i fer un poc veritat allò del quart poder de la premsa. Dic un poc, perquè tots sabeu que els grups de comunicació de poder en tenen, i molt, ara bé, que siga per a exercir una funció vigilant de la democràcia i totes eixes coses.. és més que dubtós. Fer caixa és l’únic que interessa.

Bé el cas és que deia que ens hem de mantindre vigilants perquè en unes setmanes sembla que no hem millora’t massa. La situació econòmica, les mobilitzacions al sector educatiu, el sector agrari... sembla que tot es tambaleja. I mentre açò ocorre es produeixen situacions tan curioses com la que vos vaig a exposar ara mateix. I és que mentre el president de la Generalitat, Francisco Camps ( que no Francesc com s’empenyen alguns per fer-lo quedar bé, que Francisco se llama así aquí y en la China Mandarina!) viatja als Estats Units per defensar el sector agrari i promocionar l’agricultura valenciana, a Catarroja ( nou del matí, en ple extraordinari, perquè quan menys gent vaja millor...) s’aprova el macroprojecte Nou Mil·leni: tonellades i tonellades de formigó que soterraran part d’eixe patrimoni agrícola que Camps se n’ha anat a defensar als EEUU. Cosa que hem sembla molt bé, però no seria més fàcil començar per casa i evitar barbàries com esta? A més, qui em podem explicar a qui se li acudeix aprovar un projecte com este en plena crisi financera, immobiliària, com vulguen dir-ho!?

“Por què no te callas?"

2008-10-30T10:19:00.000-07:00

Moltes vegades, de situacions compromeses sorgeixen frases que queden per a la història com ara el por qué no te callas o l’última d’Aznar, que el canvi climàtic és el nou enemic de la llibertat. En estos dies el “por qué no te callas” ha pres de nou protagonisme arran de la cimera iberoamericana en la que Hugo Chávez no està, i en la que, per cert, Zapatero continua fent gestions per a que li reserven cadira a la reunió del G-20.
El cas és que no és d’estranyar que ara este lema es torne de nou en contra de la família reial, i concretament de Doña Sofia. I és que més que desafortunades han estat les declaracions recollides per Pilar Urbano en el llibre que ha exit amb motiu del 70 anivsersari de la reina:
“Puc comprendre, acceptar i respectar que hi haja persones amb altra tendència sexual, però que se senquen orgullosos per ser gais? Que se’n pugen a una carrossa i isquen en manifestacions? Si tots els que no som gais ixquérem en manifestació... col·lapsaríem el tràfic.”
“Els gais poden casar-se, "però que a això no se li pot dir matrimoni i”

Un nou debat s’obri amb estes declaracions, ja que el respecte que se’ls exigeix als ciutadans a la corona i als reis hauria d’ésser una qüestió mútua. Perquè que jo sàpiga, els espanyols amb tendències no heterosexuals tenen els mateixos drets i deures, i la possibilitat de que contraguen matrimoni està reconeguda per llei a la Constitució. Cal exigir responsabilitats a la corona per estes delcaracions?

“Però quina cara més dura que tenen!”

2008-10-28T06:45:00.001-07:00

En una setmana com esta , en la que diverses empreses continuen endavant amb els seus ERES (Nissa, Ono, Telefónica, Marina d’Or, Indústries Ferrer... etcètera, etcètera...) em sembla que hi ha un parell de coses que cal comentar.
Estos expedients de regulació, vertaderament es fan perquè les empreses no poden suportar els devastadors efectes de la crisi, o per a previndre possibles pèrdues i continuar augmentant descaradament els seus beneficis? Ah! I de passada que pague l’Estat, que per això està, no? Jo voldria saber si es pot fer alguna cosa per a impedir estes situacions i que ens tingam que tragar que empreses com Telefònica presenten beneficis extraordinaris al 2007 i en 2008 presenten dos expedients de regulació de treballadors.
Imagine que la solució passa pels sindicats, perquè es neguen a signar este tipus d’expedients, cosa que no ha ocorregut en molts casos i que pense és totalment reprotxable als actors sindicals. I mentre el Santander presentant els seus beneficis. Ja sé que suposa que ens hem d’alegrar, perquè alguns ho interpreten com a símptoma del bon funcionament del control del sistema bancari espanyol, però a mi el primer que em ve al cap és: quina cara més dura tenen!
De veritat, comença a no semblar-me tan descabellada la idea de nacionalitzar els bancs. I així compartir pèrdues i benificis…

G6, G7, G8, G10....

2008-10-22T09:24:00.001-07:00

Ja és oficial, els estats units ha decidit convocar la cimera sobre la crisi financera amb el G-20 i ha deixat fora a Espanya. Què? Com se vos ha quedat el cos?

La veritat és que este és un d’eixos fets que demostra la quantitat de lectures que pot tenir l’actualitat. Per a molts, açò serà interpretat com un fet que posa de manifest que amb Zapatero tot va malament i que Espanya no pinta un brot en cap lloc. Altres, s’alegraran de que esta vegada espanya no participe de la foto junt a aquells que justament han tingut bastant a vore amb la crisi i que ara volen arreglar. Alguns encara se’n recorden de las Azores...

I per a la gran majoria, estes cimeres són això, fotografies i reunions que se concerten al voltant de grans taules però que en realitat resolen poques coses a la nostra economia domèstica... i igual ens té que siguen sis, vuit, deu que vint els països que participen. Perquè en teoria ens diuen que van a parlar de com acarar la reforma del sistema financer mundial per posar punt i final o almenys un fre a la crisi. En la pràctica, i en la meua modesta opinió, van a buscar la manera de continuar fent als rics més rics sense que les classes mitjanes ens escarotem massa... Així que en la meua humil opinió tant em fa si Zapatero està o no.

“Fountain of Blackberry”

2008-10-22T05:56:00.000-07:00

Després d’uns dies sense escriure, hui de nou, un fet d’eixos de l’actualitat m’ha provocat sensacions estranyes a l’estómac, si és possible que també les hores a les que escric açò tinguen alguna cosa a veure...
El cas és que el conseller valencià d’educació ja no és diu Alejandro Font de Mora, sinò Alexander Fountain of Blackberry. I és que esta és la broma que ha fet el conseller per a deixar clar una vegada més que l’assignatura d’educació per a la ciutadania s’impartirà en anglés i per a insistir en que ells van a continuar amb el seu projecte polític. I jo he de dir que em sembla molt bé, fins i tot collonut. Perquè per això han eixit elegits democràticament en unes eleccions, no? Que jo recorde el PP no governa valència més de deu anys per una imposició dicatotrial, i a estes altures tots coneixem massa bé, o hauríem de conèixer quin és el projecte de Comunitat Valenciana que planteja el PP.
Així que... encara que centenars d’alumnes continuen creixent en la cultura del barracó, que hi haja falta de professorat, que l’ensenyament en valencià no travesse el seu millor moment, i que l’anglés a infantil no existeixca, cal que ens anem acostumant a la Citizien Education!

La hipocresia dels dies "D"

2008-10-16T05:19:00.000-07:00

Hui és un dia d’aquells en els que podria escriure al voltant de tres o quatre articles sobre qüestions del que anomenem actualitat que m’indignen, em sorprenen, o senzillament em toquen els nassos..
Hui 16 d’octubre és el dia mundial de l’alimentació, demà, dia 17, el de la pobresa. Durant estos dos dies polítics, periodistes i gent de la vida pública en general ens omplim la boca parlant de la necessita de combatre la fam i acabar amb la cada vegada més profunda escletxa entre l’hemisferi nord i el sud...
Però tots sabem que el dissabte al matí, quan ens alcem, l’actualitat haurà deixat de mirar cap a l’hemisferi sud i ens centrarem de nou en la nostra realitat. Els mitjans de comunicació tornaran a parlar de la crisi, no alimentària, sinò de la nostra, la financera, la que ens preocupa de veritat. Hauran desaparegut dels mitjans de comunicació les fotos de milers de xiquets que passen fam, dels portaveus de les ONG’s... Cruel? Sí. Real? També.
I a sobre, malauradament, els països del sud comencen a notar també els efectes d’una crisi que ha generat l’avarícia del rics del nord i que comença a enfossar més si cap a estos països en la més absoluta pobresa... Però, què podem fer? Sincerament no ho sé, perquè jo sóc la primera víctima d’estos dies D en els que ens toca sentar-nos a reflexionar sobre la fam, la pobresa, i la injustícia al món. Faré un esforç per fer-ho també d’ací una setmana i per aprendre a valorar la sort que tenim aquells que hem nascut a esta banda del món, més enllà de crisi financera, d’hipoteques impagables i totes estes coses....

Fotogràficament, vos deixe esta perla dels més rics del món, els qui estan a l’altra banda. Em negue a posar fotografies de gent que mor de fam...

El principi de Tot...

2008-10-15T07:39:00.000-07:00

Tots els començaments són difícils, almenys este és el tòpic que tots i totes utitlizem per a consolar-nos quan iniciem un nou treball, una nova relació personal, un nou repte... El cas és que jo no tinc massa idea de com funciona açò de la comunitat bloggera i de fet hui és la meua gran estrena. Fins i tot he hagut de pendre-li el títol del blog a una expressió molt pròpia d'un poble de l'Horta que jo no utilitze mai, però ja comprovareu que són una fanàtica de les dites i expressions populars. El cas és que algú m'ha fet veure que potser esta és una bona manera de desconnectar del treball encara que siga per un ratet...
En este blog trobareu, em sembla, de tot, però sobretot una visió modesta i moltes vegades irònica d'este món que ens envolta, d'allò que anomenen actualitat. Hui per ser el primer dia, ho deixem així...