Dia de difunts

Hui és 2 de novembre, dia de difunts, dels fidels difunts o de morts. Tradicionalment és una celebració cristiana que consisteix en orar per aquells fidels que han acabat la seua vida terrenal i d’una manera especial per aquells que encara es troben en el Purgatori.
I per a Purgatori, el que el viuen alguns membres del grup popular, que a esta hora esperen impacients per conèixer el seu destí final. L’entrada al cel definitiu o la tornada a l’infern on hauran de pagar pels pecats comesos.
No podria ser el dia més apropiat, perquè una cosa és segura, i és que al Partit Popular ja tenen un difunt polític, Ricardo Costa, que hui ha deixa’t de constar com a secretari general, un càrrec que ni tan sols apareix ja a l’organigrama de la pàgina web del partit. Així que orem al senyor per la seua ànima. Hi haurà un pròxim?

Un poc d'humor abans del pont....

Què diria Chapí si veiera la que s’ha liat amb la interpretació de l’òpera Roger de Flor? La veritat és que no ho sabem però potser és partira de la risa i fins i tot s’atrevira a fer una òpera bufa de l’incident.
El cas és que esta situació d’autèntic esperpent ha deixat de ser una situació còmica, de ridícul absolut per als implicats, a tenir conseqüències econòmiques que no són cosa de broma. El Palau haurà d’indemnitzar a tot l’elenc d’autors per la cancel·lació de l’obra. Els preparatius, els assajos... tenen una seria de despeses que cal pagar.
El que anava a ser quasi una estrena absoluta ( no s’ha interpretat des de finals del segle XIX), s’ha convertit en un nou fracàs dels grans events valencians. Uns cent mil eurets ens costarà la broma! Quina llàstima que no haja eixit cap capità moro d’Alcoi per dir allò de:”“Això ho pague jo”.

Mentre, la nostra estimada comunitat valenciana, haurà de presentar, en el termini d'un mes, un pla econòmic financer de reequilibri per no haver complit l'objectiu d'estabilitat pressupostària fixat per a 2008. El regne valencià, presenta un dèficit del 2,11%!!!!! Per què no taxem d’este informe la paraula Comunidad Valenciana i posem Aragonesa o Catalana???? Si ho podem fer amb un document històric del segle XIX, amb avingudes de pobles com Torrent, per què no amb documents oficials? Els valencians podem amb això i més xe!

El ratoncito Pérez...

Tinc una germana que, quan era menuda, pensava que el ratolinet Pérez era una rateta amb dos peres, fruit de la confusió que li suposava llegir Pérez en valencià (peres). El cas és que per a ella fou tot un trauma descobrir que este ratolinet no menjava peres sinò formatge.
Una cosa semblant deu estar passant-los alguns dirigents del PP, en este cas, amb Alvarito Pérez. Ells pensaven que Alvarito era un home molt graciós, amb el seu bigotet i tot, que no els anava a donar cap problema, sinò fins i tot algun duret o vestit que altre. Quan el Tribunal Superior de València arxivava la causa per surbon contra Camps, Rajoy, en un atac de sentit de l’humor, deia que els venedors de til·la devien estar contents, perquè segur que els socialistes necessitaven per a eixe dia una dosis doble (jo vos recomane la til·la amb una xorradeta d’Aigua del Carme).
Bé, el cas és que este ratolinet Pérez, els està donant més problemes dels que esperaven. I hui ixen a la llum 17.000 dels 70.000 fulls del sumari del cas Gürtel. (Segur que hui, els venedors de til·la tornen a estar contents, perquè més d’un deu estar tremolant del que puga saber-se...). No obstant això, el subsecretari de Comunicació del PP, Esteban González Pons, ha assegurat hui que "el PP no està foradat com un formatge” (en al·lusió al ratolinet Pérez, estic segura) però que tampoc no travessa un moment dolç. Com que no xe? Si el president deia ahir que “lo más bonito del PP és nos apoyamos”... Jo no sé si es recolzen molt o poc, o si es volen un ou o dos, el cas és que hui la Junta de Portaveus amb els únics vots a favor del PP ha decidit que Camps no comparega tampoc en la pròxima sessió de control al govern. (per als que no ho sapigau vos diré que no ho fa des de juny)

De pluja i d’impostos va hui la jornada. I és que els diaris, les ràdios i les televisions intercalen els titulars econòmics entre inundacions, riuades i gota freda. Una inestabilitat atmosfèrica que no sabem si hui es traslladarà també a les Corts Valencianes, perquè la veritat és que al president Camps li espera una bona riuada d’acusacions i reprovacions relacionades amb els informes policials que demostrarien el finançament il·legal. De moment, no hi ha millor defensa que un bon atac, i el PP opta per demanar que s’auditen els comptes de la resta de partits. Però més enllà del com es financen els partits, en tot açò de la trama Gürtel hi ha un rerefons més important. I és en què, com i a on han anat a parar els diners públics dels valencians.
I tornat al tema de la riuada a les Corts, Camps s’ha agafat un altre salvavides: anunciar una baixada dels impostos. Això sí, caldrà veure si passa com al Plan Renove, que la tisora i la retallada ha sigut important....
Si ja ho dèiem ahir, que la cosa va de pujades i baixades...

El món al revés...

Hui es compleixen 40 anys de l’arribada de l’home a la lluna. I hui, ú te la sensació d’estar vivint a la lluna o un món totalment a l’inrevés. Quan arribaven les primeres imatges de l’home en la lluna, es parlava de conspiracions, de muntatges, fins i tot hi ha llibres que tracten d’avalar estes teories. Que si el vent, que si les sombres de les imatges...

A dia de hui, 20 de juliol de 2009, les conspiracions de les es parla són unes altres. Les informacions sobre el cas Gürtel desvetllades pel diari El País, esquitxen Rita Barberà. I açò no agrada gens al PP, que ha parlat de conspiració, i acusa als mitjans de comunicació que informen sobre la pressumpta trama de corrupció d’estar faltant a la llibertat d’expressió. No és el mateix, clar, si parlem d’altres mitjans de comunicació que es feien eco d’un altra conspiració, la de l’11-M, i que a dia de hui continuen traient a la llum informes del TEDAX.

Al meu parer, ací les coses s’estan confonent, perquè les periodistes no estan imputats, i per tant no han de ser els qui donen compte de les relacions i les informacions de la presumpta trama de corrupció. Els qui ha de donar explicacions, els qui han de comparèixer són els imputats, no? Almenys jo pensava que la cosa anava així, però el que vos deia, el món al revés...

D'anxoves i bacallà!

Continuen les reaccions i les repercussions relacionades amb l’auto del magistrat José Flors. I és que la cosa és més que greu, ja que de no estimar-se el recurs de Francisco Camps, a banda del fet que per primera vegada un president autonòmic s’asseuria a la banqueta dels acusats, quedaria evidenciat que el president ha mentit als ciutadans, a la justícia i al parlament valencià. Més enllà de la quantitat i el volum dels regals, hi ha dos qüestions que no podem ometre: la mentida i la procedència dels regals. O és que a alguns dirigents del partit popular se’ls ha oblidat que els autors d’estos suposat regals estan a la presó? Les comparacions sempre s’ha dit que són odioses, però més encara en esta cas, que el bacallà i les anxoves no són el mateix! Per cert, que el president de Cantabria ha hagut d’eixir a explicar que no només li regala anxoves a Zapatero sinò també a Camps tots els Nadals.
Siga com siga, la situació comença a ser insostenible, ja que alguns dirigents del PP, això sí a gravadora tancada, admeteren davant els periodistes que potser Camps sí haja rebut eixos regals i que els famosos trages no foren pagats en efectiu... Altres tracten de legitimar la innocència de Camps amb els resultats electorals. Però cal insistir, no són el mateix anxoves que bacallà, i les urnes no poden actuar de jutges, per això tenim un sistema judicial independent.

7 de julio, San Fermín!

Només un apunt breu per a un tema al que li podrem dedicar tesis doctorals d'anàlisi del llenguatge periodístic d'ací uns anys:

Hui és un dia d’aquells en el que una persona entén el poder del llenguatge i la capacitat d’alguns d’utitlizar-lo atenent als seus interessos. Capacitat que és multiplica per milers o fins i tot milions si el subjecte en qüestió no és una persona sinò un mitjà de comunicació.
I és que hui la notícia és l’auto del jutge José Flors respecte a Francisco Camps i els titulars i les informacions són variades i per a tots els gustos. Estos són els titulars de dos dels principals diaris valencians:
“El jutge veu indicis de delicte per a jutjar a Camps per suborn” (Levante-EMV)
“El jutge descarta que Camps afavorira a Orange Market però segueix amb la causa” (Las provincias)
Sobren els comentarism, i ja vos podeu imaginar les interpretacions que es desprenen després de la redacció de les notícies de cada titular. El que està clar, és que en este dia 7 de juliol Francisco Camps té un important miura que lidiar a Alaquàs i José Tomàs no està per la tasca de llançar-li un capot, ni tan sols un tros de tela.

Ah! He d'afegir que algu amb millor vista que jo s'ha fixat molt atentament amb estos titulars i sobretot amb el de Las Provincias... www.testigoaccidental.com