Comencem l’any 2009, i entre els meus bons propòsits actualitzar este espai més a sovint... I per a canviar la tònica general del dia no vaig a parlar de les males dades de l’atur ni de la conjuntura econòmica i estes coses, ni tampoc del fred, sinò que he tractat de buscar una nota positiva. I és que hem de donar l’enhorabona, una molt bona enhorabona a les famílies de tot l’estat que han aconseguit estalviar en l’últim trimestre de 2008 i han fet pujar la taxa d’estalvi un 5%! De fet, ara estalviem una mitjana d’un de cada 10 euros de la nostra renda. El que semblava un missió impossible ha estat possible gràcies a eixes nits d’insomni en les que les famílies s’han tornat bojos quadrant els números! Fins a 9.000 milions d’euros més que en 2007 hem estalviat entre tots, uns més que altres, això segur...
Bé el cas és que jo pense que és una molt bona notícia, perquè val a dir que en els últims anys havíem sigut seduïts per eixa societat del crèdit que ens ha acabat posant la soga al coll. Si els nostres avis alçaren el cap i veieren quants crèdits hem arribat a demanar per anar de vacances, o per a que la xiqueta siga fallera, o la comunió... Vos sona, veritat? Així que una de les coses positives d’esta crisi és que sembla que hem entrat una miqueta en raó i comencem a fer bona aquella dita valenciana que diu que “qui guarda quan te menja quan vol”... Per la cultura de l’estalvi, que sembla quasi impossible que haja començat a imposar-se de nou en un moment tan crítics i on molts sous són pitjor que paupèrrims. Ànim als contables domèstics!
Bé el cas és que jo pense que és una molt bona notícia, perquè val a dir que en els últims anys havíem sigut seduïts per eixa societat del crèdit que ens ha acabat posant la soga al coll. Si els nostres avis alçaren el cap i veieren quants crèdits hem arribat a demanar per anar de vacances, o per a que la xiqueta siga fallera, o la comunió... Vos sona, veritat? Així que una de les coses positives d’esta crisi és que sembla que hem entrat una miqueta en raó i comencem a fer bona aquella dita valenciana que diu que “qui guarda quan te menja quan vol”... Per la cultura de l’estalvi, que sembla quasi impossible que haja començat a imposar-se de nou en un moment tan crítics i on molts sous són pitjor que paupèrrims. Ànim als contables domèstics!
Comentarios